Últimas noticias

Un any més, torna el Mans al Riu, la tradicional campanya de neteja de rius de la Fundació Limne, que celebrem de manera regular des de l'any 2010

El propvinent 02 d'abril es netejaran trams de riu dels municipis de: Alborache, Alcoi, Algemesí, Almassora, Alqueria d'Asnar, Alzira, Borriana, Buñol, Canals, Cullera, Elx, Gata de Gorgos, Guadassuar, l'Eliana, Llombai, Olba, Paterna, Riba-roja de Túria, Sueca, Torrent, Vila d'Agres i Xeraco.

Mans al riu és una campanya anual de neteja de rius que té per objectiu fomentar la consciència ciutadà vers la conservació dels rius i netejar de residus dels entorns naturals on s'actua.

Hi ha molta faena i molt per netejar. Quants més, millor! T'apuntes? Ens ajudes a difondre l'activitat al teu municipi?

A Limne sabem que, en la lluita contra la canya, un desbrossament puntual o inconstant de la part aèria no esgota el rizoma i, per tant, com a mètode únic de control definitiu del canyar és ineficaç i contraproduent. Cal llevar el rizoma, com s'ha fet als projectes que portem a terme a La Pobla Llarga, Càrcer o Alzira, o desbrossar el canyar cada 20 dies durant un mínim de dos anys, com hem assajat a algunes zones del Túria.

En zones de poca extensió, però, de vegades posem en pràctica altres opcions, com el cobriment amb làmines de poliuretà (plàstic negre), que impedirà que puguen rebre la llum del sol i, d'esta manera, no podran realitzar la fotosíntesi, dificultant el seu creixement. Este tractament l'hem assajat amb èxit en rodals localitzats o lleres que travessen nuclis urbans, on la distribució de l'espècie invasora és discontínua i en agregats. Les darreres setmanes, per exemple, hem fet una actuació d'este estil a Fuente la Reina (Castelló), una actuació on s'han implicat, a més de nosaltres, l'empresa FACSA, la Diputació de Castelló i l'Ajuntament del municipi.

Ahir, dins l'assemblea de la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat, va organitzar-se una jornada-col·loqui sobre custòdia del territori on participaren, a més de la Fundació Limne, companys i companyes d'Avinença, Fundación Global Nature, AEAgró i La Codolla.

Des de Limne ens hem encarregat de parlar de custòdia fluvial, exlicant el nostre model i com pot beneficiar els ajuntaments que volen treballar pel seu riu. En eixe sentit, a més de la nostra conferència, hem comptat amb l'exemple del riu Sellent al seu pas per Càrcer. Josep Botella, alcalde del municipi, ha tancat la sessió d'experiències explicant com, amb el suport de Limne, s'està restuarant este tram de riu involucrant la ciutadania i diverses administracions i entitats, com ara la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el CIEF o la Conselleria, entre d'altres. Els rius formen part del nostre patrimoni comú i està en mans de tots col·laborar en la seua gestió, conservació i millora.

El cap de setmana vam estar al Parc Natural de Santa Pola realitzant una jornada de reforç de flora dunar al costat de Tempe (Grup Inditex), amb qui mantenim ja una llarga història de col·laboració que ha permès restaurar un tram del riu Vinalopó i posar en marxa experiències pilot de sembra de Salicornia en assarbs o la plantació d'estaquetes de tamarits al costat de les llacunes salobres, entre d'altres actuacions.

A la jornada van assistir 35 voluntaris que van plantar 250 recipients experimentals preparats pel Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF), amb qui col·laborem estretament. S'espera que el disseny del recipient biodegradable ajude a obtindre una taxa de supervivència més alta de les llavors.

Durant la jornada també es van retirar vora 650 kg de Carpobrotus edulis (planta invasora) de les dunes del Parc Natural de Santa Pola, segons estimació dels propis tècnics del Parc, que ens van acompanyar i ens van ajudar durant la jornada.

Com sabeu, un dels objectius de la Ciència Ciutadana és donar valor a les dades que arrepleguen els voluntaris i a Limne intentem visibilitzar la vostra col·laboració tractant les dades i publicant-les a revistes o butlletins especialitzats. Hui vos comentem que hem col·laborat al darrer volum del Boletín de la Asociación Herpetológica Española enviant un parell de treballs:

Ataques de Procambarus clarkii sobre Mauremys leprosa, Natrix maura y Pelophylax perezi.

Captura de un ejemplar de Chrysemys picta en un humedal de la costa de Castellón.

La publicació en estes revistes i butlletins és una manera més d'explicar el que fem i de dignificar els projectes de ciència ciutadana. Si esteu interessats en col·laborar en les publicacions, vos recordem que també és una manera de fer voluntariat amb nosaltres. Vols sumar-te? Envia'ns un mail a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.